El sentit de la vista és el primer que sotmet el vi a examen i, amb una primera observació, ja és possible extraure algunes conclusions. És important que l’anàlisi visual del vi es faci sobre un fons blanc i amb la copa inclinada perquè d’aquesta manera es podran apreciar millor les graduacions i les característiques cromàtiques.

Si el vi és fluït i crea alguna escuma, revelarà que es tracta d’un vi jove. Si, a més, aquest vi és lluminós i brillant, i mostra un grau alt d’acidesa es podrà deduir que prové de zones fredes. Si, per contra, el vi és dens i deixa llàgrimes a la copa, fet que s’explica per una major proporció de glicerina i, per tant, d’alcohol, es deduirà que prové de zones càlides.

Quan el vi negre és jove, és fosc i té les vores granes o violàcies. Si es tracta d’un vi vell presentarà tons cromàtics més clars i amb vores de color teula. Per tant, els vins negres mostren de joves tons cromàtics intensos que tendeixen a ser opacs i que, quan el vi envelleix, s’obren. Aquest fet s’explica perquè, amb els anys, les molècules de color s’ajunten fins que formen pòsids que es precipiten al fons de l’ampolla o de la bóta, amb la qual cosa, el vi vell, a part de perdre intensitat de color, també perd cos.

En els vins blancs, els reflexos verdosos revelen acidesa. A més, els tons grocs més o menys intensos depenen del tipus de raïm que s’ha fet servir per a la seva elaboració. La gamma del blanc al groc ocre indicarà el temps de maduració del vi o les alteracions oxidatives que aquest ha sofert. Pel que fa al color, el principi bàsic per als blancs diu que s’enfosqueixen amb el temps, al contrari que els negres.

A partir d’aquí, definir el color d’un vi, que depèn de les varietats utilitzades, la maceració, l’elaboració, la maduresa, el clima... ens portarà a relacionar-lo amb els colors d’altres aliments o elements de l’entorn.