Maceració carbònica: Fermentació del raïm abans de ser trepitjat, que té lloc a l’interior dels grans.

Maderitzat: Vi amb massa gust de roure, per excés d’oxidació.

Maduixa: Matís en el color d’alguns vins rosats o aroma que presenten algunes vegades els vins molt joves i que recorda a aquesta fruita.

Madur: Vi que ha fet la seva evolució a l’ampolla de manera correcta.

Maduració: 1. Procés biològic que té lloc en el raïm, mitjançant el qual una sèrie d’àcids es transformen en sucres, les pellofes es pigmenten, etc. 2. Aplicat a un vi, passos i processos entre l’elaboració i la criança, tot i que de vegades es confonen l’una i l’altra.

Magre: Vi amb excés d’acidesa volàtil sense cos i curt d’alcohol.

Mantega: Sabor que present en alguns vins de qualitat, especialment si han sofert fermentació malolàctica.

Mares: Solatge que es diposita al fons dels recipients en els qual té lloc la fermentació, format per substàncies orgàniques i sals minerals amb altres residus de la fermentació i la clarificació.

Medecina: Component olfactiva estranya d’alguns vins que recorda l’olor d’alguns medicaments. Generalment és el resultat de processos oxidatius incontrolats.

Mel: Perfum característic d’alguns vins blancs suaus i untuosos.

Melós: Qualitat excel•lent d’alguns vins blancs suaus i madurs.

Menta: Aroma molt apreciada present en grans vins blancs (menta verda) o negres (menta verda o pebre).

Metàl•lic: Qualitat d’alguns vins nobles. El sabor metàl•lic pot ser un defecte si és degut al contacte del vi amb canonades o contenidors mal aïllats o rentats.

Mètode orgànic: Mètode per a l’elaboració del vi que pretén evitar al màxim l’ús de productes químics a la vinya i al celler.

Most: Suc obtingut del raïm per aixafada, escorreguda o premsatge.

Mycoderma aceti: Bacteri aerobi responsable de la transformació del vi en vinagre per transformació de l’alcohol en àcid acètic i aigua.