Els terrenys pobres de llicorella, que difícilment podrien acollir un altre conreu que no fos la vinya, són els que  concedeixen als vins un plus reconegut de qualitat. Aquest sòls pissarrencs, resultat de la consolidació de sediments argilosos amb tendència a trencar-se en grans seccions planes, enfosqueixen un paisatge abrupte i pedregós que es trenca amb la verdor dels pàmpols.

Com afirma Alain Reynier en el seu Manual de Viticultura, "són sòls superficials i pobres i, tot i el bon drenatge, indueixen a un vigor dèbil del cep i a una producció unitària limitada, però a una molt bona maduració del raïm". En aquestes condicions, i en el cas del Priorat cal sumar-hi la forta oscil·lació entre les temperatures diürnes i nocturnes, "el fruit esdevé molt ric en sucres, fet que afavoreix la qualitat, concedeix cos i  propicia conservacions més llargues del vi".

La profunditat, la textura, l'estructura i la composició química del sòl tenen una influència directa en el vi. Aquesta roca de tonalitats vermelloses, per la concentració de ferro fèrric, gris fosc, per la concentració de ferro ferrós, o negre, per ser rica en matèria orgànica, presenta nivells de pH al voltant de la neutralitat, amb la qual cosa, la planta pot assimilar amb més facilitat els elements químics del sòl.

Al Priorat, aquesta terrenys d'estranya lluentor aporten color i aroma, i uns matissos minerals que donen personalitat als vins. Els ceps s'arrelen amb força a la llicorella sabedors que el seu fruit donarà maduresa i taní, vins complexos i carnosos.

Composició química de la llicorella argilosa (segons l'anàlisi de F. W. Clarke)