El tast del vi és en ell mateix una litúrgia que, tot i que a priori pot semblar purament estètica, es basa en la lògica imposada pel nostre organisme: no s’olorarà res que no hagi entrat per la vista ni es tastarà res que tingui un olor desagradable.

En el procés de tastar un vi hi intervenen, en major mesura, el sentit de la vista, de l’olfacte, del gust i del tacte –aquests dos últims actuen de forma conjunta-. No obstant, també hi intervé el sentit de l’oïda, la importància del qual recau en el fet que la captació de sorolls pot interferir en la resta de sentits i disminuir-ne la seva sensibilitat. En la litúrgia de tastar un vi, s’observarà, en primer lloc, si el vi té bona presència i, en cas que no sigui així serà rebutjat. Si el vi passa aquesta primera fase serà el sentit de l’olfacte el que el sotmeti a examen. En aquest cas, si els olors no ens resulten agradables, el vi no passarà a la fase de degustació en boca. Finalment, si s’han superat aquestes dues fases, el vi serà analitzat pel sentit del gust i del tacte. Si el gust el rebutja de manera contundent, el vi serà expulsat.

Per tant, el tast del vi, com el de qualsevol altre aliment, s’ha de sotmetre a la lògica a la que es feia referència a l’inici: no s’olorarà res que no hagi entrat per la vista ni es tastarà res que tingui un olor desagradable.