L’examen olfactiu és el següent pas per a tastar un vi, un pas que ens pot apropar gairebé el 80% de les seves característiques.

Per a un bon examen olfactiu és interessant que el vi hagi estat prèviament decantat amb la finalitat d’accelerar la desaparició dels aromes a tancat que han anat sorgint pel seu pas en l’ampolla. No existeix el temps estipulat que ha de passar entre la decantació del vi i el tast, però es considera que amb uns deu minuts qualsevol vi ja estar preparat per passar aquest examen.

El sentit de l’olfacte està molt lligat a la memòria i a l’experiència i proporciona una resposta molt ràpida respecte a si el vi resulta agradable o no. A més, el sentit de l’olfacte no acaba al nas, sinó que continua per via retronassal (on s’uneixen els conductes del nas amb la boca).

A l’hora d’analitzar les aromes d’un vi, en diferenciarem tres tipus.:

- En primer lloc analitzarem les aromes primàries, aquelles que ens evoquen directament a la varietat de raïm que s’ha utilitzat per a l’elaboració del vi. Aquestes aromes primàries ens evocaran les olors de flors i fruites, les olors més lleugeres i que, per tant, desapareixen més aviat. Aquestes olors es perceben tan bon punt com s’ha servit el vi i abans d’agitar la copa.

- En segon lloc, un cop remenada la copa, es centrarà el sentit de l’olfacte en intentar esbrinar les aromes secundàries, aquelles que recorden la fusta, el bosc, els llevats etc. Les aromes secundàries, per tant, són les que provenen de les múltiples substàncies formades durant la fermentació alcohòlica i malolàctica. Es tracta d’aquelles olors que al ser més denses es troben al fons de la copa i que han de ser remogudes per tal de ser apreciades.

- Finalment, si es tracta de vins vells el sentit de l’olfacte haurà d’indagar en les aromes terciàries: vainilla, cafè, tabac, etc. Aquestes aromes es formen durant el procés d’envelliment del vi degudes a noves substàncies transformades durant aquest procés, així com a l’evolució de les aromes primàries i secundàries.