A
| A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Z |
Abocat: Vi amb un petit punt de dolçor que es transmet a la boca deixant un inici d’aquest mateix sabor.Vi amb un petit punt de dolçor que es transmet a la boca deixant un inici d’aquest mateix sabor.
Acabament: 1. Sabor final que deixa el vi al paladar. 2. Finalització del procés d’elaboració del vi.
Acerb: Vi aspre com a conseqüència d’alts nivells d’acidesa i d’aspror. El raïm veremat abans d’acabar la seva maduració pot provocar que un vi sigui acerb.
Acetona: Olor d’un vi, semblant a la laca d’ungles, que es relaciona amb l’acetat d’etil o amb l’acetat d’amil.
Àcid acètic: Àcid de gust agre format en el transcurs de la fermentació alcohòlica per activitat bacteriana. És el responsable d’aportar gairebé tota l’acidesa volà til del vi (90-95%).
Àcid ascòrbic: També conegut com a vitamina C s’utilitza com antioxidant.
Àcid cÃtric: Àcid present en molts fruits i també en el raïm. Sobretot en els vins blancs, aporta frescor al tast.
Àcid là ctic: És l’à cid que resulta de la fermentació malolà ctica. Tot i que és present en una proporció molt baixa, aporta suavitat al vi i en disminueix l’acidesa fixa.
Àcid mà lic: Àcid amb una alta presència en el raïm verd que tendeix a desaparèixer en gran part a mesura que avança el procés de maduració, especialment quan puja la temperatura.
Àcid tartà ric: És el més important dels à cids continguts en el vi, juntament amb l’à cid mà lic. Un excés d’aquest à cid atribueix astringència i duresa al vi.
Acidesa total: Suma de les substà ncies à cides, lliures o combinades que són presents en el vi.
Acidesa volà til: Acidesa que es deriva dels à cids volà tils, aquells que es poden separar del vi mitjançant la destil•lació i que es formen durant la fermentació o com a conseqüència d’alteracions microbianes.
Acidul: Vi que presenta un desequilibri entre l’acidesa i l’alcohol.
Acre: Vi agre com a conseqüència de l’excés d’acidesa volà til.
Afable: Vi suau i sedós.
Afruitat: 1. Vi amb les aromes primà ries molt presents. 2. Vi que recorda aromes de plantes i de fruites o l’aroma de la varietat amb que ha estat elaborat.
Agressiu: Vi que disminueix la sensibilitat del tast com a conseqüència d’aromes i gustos excessivament forts i desagradables.
Aigualit: Vi diluït sense aroma ni color.
Aixafar: Trepitjar el raïm per obtenir el most.
Albercoc: Aroma d’aquesta fruita delicada i propera als gustos dolços molt apreciada en un vi.
Alcohol: LÃquid incolor, volà til, inflamable i aromà tic que prové, grà cies a l’acció dels llevats, de la transformació del sucre del most durant la fermentació alcohòlica. Després de l’aigua, és el component més abundant del vi.
Alcohòlic: Sensació espirituosa d’un vi que no resulta agressiva.
Aldehids: Substà ncies quÃmiques genèriques volà tils produïdes per oxidació dels alcohols primaris; intervenen en les aromes dels vins envellits mitjançant la criança oxidativa.
Alterat: Vi que a patit accidents, malalties o canvis quÃmics.
Amarg: Un dels quatre gustos als que són sensibles les papil•les gustatives i que es detecta a la part posterior de la llengua.
Amargant: Vi que, com a conseqüència d’una malaltia bacteriana, produeix amargor.
AmbarÃ: Color groc i dens propi de certs vins licorosos que recorda el de l’ambre.
Ampli: Vi complet i ric en matisos. La sensació d’amplitud d’un vi s’experimenta en l’entrada a boca.
Ampul•lós: Vi molt aromà tic, amb un buquet complex i molt aparent.
Any/anyada: Any meteorològic que condiciona el resultat del vi obtingut. Indica l’any en que es va realitzar la verema que ha donat lloc al vi.
Apagat: Vi amb poques aromes i gustos pobres que sol presentar un color opac.
Arbòria: Olor resinosa i balsà mica que presenten certs vins.
Aristocrà tic: Vi que procedeix d’una varietat noble i que resulta molt elegant i refinat.
Aromà tic: Vi que destaca per la seva fragà ncia i per la seva gran varietat d’aromes.
Aromes primà ries: Aromes que ja són al raïm, de carà cter afruitat.
Aromes secundà ries: Aromes que apareixen al llarg de la fermentació, de caire vinós intens, com a resultat secundari de l’acció dels llevats.
Aromes tercià ries: Aromes que s’originen en la criança del vi.
Aspre: Vi que, per un excés de tanins o de components herbà cis de la rapa, el pinyol o la pellofa, resulta molt astringent.
Astringència: Sensació d’encongiment a l’interior de la boca, que es provocada per l’acció dels tanins.
Astringent: Vi que provoca astringència.
