Elegant: Vi que, en el punt just de criança i buquet, suggereix sensacions delicades al nas i a la boca equilibrat, conservant sempre l’equilibri dels seus components.

Enèrgic: Vi amb una bona estructura i acidesa, de color brillant.

Enfonsament del barret: En la vinificació en negre, remenar el most per tal que quedi submergit el barret.

Enòfil, -a: Persona que estima el vi.

Enòleg, -a: Persona experta en l’elaboració i criança del vi.

Enologia: Tècnica que tracta dels fenòmens químics, físics i biològics que intervenen en l’elaboració del vi, la seva conservació i el seu millorament, i també l’estudi i l’anàlisi de cadascun dels seus components.

Ensucrat: Vi generós amb un contingut alt de sucre.

Entelat: Vi blanc que presenta una certa alteració de la limpidesa i que, per tant, té un aspecte grisos.

Enterboliment: Pèrdua de limpidesa del vi causada per la formació de pòsits.

Envelliment: Procés llarg del qual alguns vins maduren i assoleixen el punt òptim per al seu consum.

Equilibrat: Vi sense defectes, ben conjuntat pel que fa a l’olor i el gust.

Esbravar-se: Perdre un vi les seves qualitats. Esmorteït: Vi que ofereix unes sensacions molt poc intenses.

Especiat: Vi que presenta una agradable olor i sabor d’espècies.

Esperit del vi: Alcohol.

Espès: Vi amb molt de cos que resulta fort i dens..

Espirituós: Vi amb una graduació alcohòlica alta.

Estabilització: Conjunt de pràctiques enològiques que pretenen mantenir el vi el més inalterable possible al llarg del temps.

Estable: Vi que, sense experimentar canvis negatius, manté les seves qualitats.

Estructura: Constitució corporal del vi en el qual intervenen tots els seus components: acidesa, grau alcohòlic, sucres, tanins, densitat, etc.

Esvanit: Vi que, per manca de pigments, presenta poc color.